En aquells dies, Melquisedec, rei de Salem, portà pa i vi. Com que era sacerdot del Déu Altíssim, beneí Abram amb aquestes paraules:
«Que el Déu Altíssim, creador del cel i de la terra, beneeixi Abram. Beneït sigui el Déu Altíssim, que ha posat a les teves mans els teus adversaris.»
I Abram li donà el delme de tot el botí.

Gn 14,18-20

Salm Responsorial

Sl 109,1, 2, 3, 4 (R.: 4bc)

Lectura de la primera de sant Pau als cristians de Corint
Germans, aquesta tradició que jo he rebut i que us he transmès a vosaltres ve del Senyor; Jesús, el Senyor, la nit que havia de ser entregat prengué el pa, i, dient l’acció de gràcies, el partí i digué: «Això és el meu cos, ofert per vosaltres. Feu això per celebrar el meu memorial.»
Igualment prengué el calze, havent sopat, i digué: «Aquest calze és la nova aliança segellada amb la meva sang. Cada vegada que en beureu, feu-ho per celebrar el meu memorial.»
Així, doncs, cada vegada que mengeu aquest pa i beveu aquest calze anuncieu la mort del Senyor fins que torni.

1Co 11,23-26

Lectura de l'evangeli segons sant Lluch

Un dia Jesús parlava del regne de Déu a la gent i curava els qui en tenien necessitat. Veient que començava a fer-se tard, els dotze anaren a dir-li:
«Acomiadeu la gent. Que vagin a passar la nit als pobles o a les masies del voltant, i puguin trobar-hi queviures; aquí és un lloc despoblat.» Jesús els digué: «Doneu-los menjar vosaltres mateixos.»
Ells respongueren: «Només tenim cinc pans i dos peixos. ¿Hem d’anar nosaltres mateixos a comprar menjar per tota aquesta gentada?» Tots plegats eren uns cinc mil homes.
Ell digué als deixebles: «Feu-los seure en grups de cinquanta.» Els deixebles ho feren i tothom s’assegué. Jesús prengué els cinc pans i els dos peixos, alçà els ulls al cel, els beneí, els partí i els donava als deixebles perquè els servissin a la gent. Tothom en menjà tant com volgué i recolliren dotze coves de les sobres.

Lc 9,11b-17

"Doneu-los menjar vosaltres mateixos"

De vegades es presenta la missió de l’Església com la d’una gegantina ONG, que ha de socórrer totes les necessitats del nostre món. I en part és així. Llegim avui a l’evangeli que quan els deixebles li diuen a Jesús: Acomiadeu la gent. Que vagin a passar la nit als pobles o a les masies del voltant i puguin trobar-hi queviures, Jesús els contesta: Doneu-los menjar vosaltres mateixos. Aquesta és també la nostra tasca, no desentendre’ns de les necessitats dels nostres germans. Però després l’evangeli presenta la multiplicació de pans i peixos fent-nos recordar l’Eucaristia: Prengué els cinc pans... alçà els ulls al cel, els beneí, els partí i els donava als deixebles. Són les paraules que repetim abans de la consagració del pa i del vi. L’Església no pot oblidar que la seva missió és la d’oferir la plena salvació a l’home, el sentit profund de la seva existència que no es pot limitar mai al pa material. Necessitem la Paraula, necessitem l’aliment del seu Cos i de la seva Sang, necessitem la seva redempció: l’home no viu només de pa. El pa i el vi que Melquisedec presenta a Abraham en senyal de benedicció ens fan recordar el pa i el vi de l’Eucaristia. És sacerdot del Déu Altíssim i beneeix Abraham i en ell tots els seus descendents. No oblidem que l’Eucaristia és la nostra gran acció de gràcies a Déu. Pau ens recorda que l’Eucaristia és molt anterior a ell: Aquesta tradició que jo he rebut, ve del Senyor: Jesús, la nit que havia de ser entregat, prengué el pa i dient l’acció de gràcies, el partí i digué: Això és el meu cos ofert per vosaltres... aquest calze és la nova aliança segellada amb la meva sang. L’Eucaristia, presència real de Crist, Déu i home, que es lliura per amor a tots nosaltres, és aliment de la nostra vida cristiana, acció de gràcies al Pare, compromís amb el Regne de Déu, alegria pels tristos, fortalesa dels febles, garantia de vida eterna, comunió amb els germans...: no empetitim el sentit profund de l’Eucaristia!

Mn. Jaume Pedrós

Música Sacra

Con el nombre de Música Sacra agrupamos las obras musicales cristianas que a lo largo de la historia han creado los grandes compositores para destacar la obra de Dios. Nació en Europa en la Alta Edad Media con los ritos cristianos en el ámbito de las iglesias. Los antiguos cantos medievales dieron paso a las Misas y Cantatas del Barroco.

La época dorada de la música religiosa se inicia con los cantos gregorianos, alcanzan la mayoría de edad con Johann Sebastian Bach, continúa con Mozart y finaliza con las Misas de Beethoven. Mas tarde la musica sagrada deja de tener tanta importancia en la vida social y los compositores se acuerdan de ella excepcionalmente.

Glória de Vivaldi	Réquiem de Mozart	Passió segons sant Joan. Bach
El Messies de Händel I	El Messies de Händel II	El Messies de Händel III
La Passió segons sant Mateu I	La Passió segons sant Mateu II	Messa da Réquiem de Verdi